Pregària d'un soldat mort...

Escolta'm, Déu meu, jo no havia parlat mai amb Tu!

Avui voldria saludar-te. Com va, això?

No sé si ho saps, em deien que no existies,

i jo, pobre de mi, vaig creure que era veritat.

Mai no havia mirat la teva gran obra,

però ahir, des d'aquell cràter que va fer un obús,

vaig veure el teu cel ple d'estrelles

i vaig comprendre que m'havien enganyat.

Ja és ben curiós:

en aquest terrible infern

he trobat la llum per mirar la teva Faç.

Després d'això, no tinc moltes coses per dir-te,

sinó només que estic content d'haver-te conegut.

Després de mitjanit hi haurà l'ofensiva,

però no tinc por. Sé que tu vetlles.

El senyal! ...Bé, Déu meu, me’n haig d'anar...

T'he agafat afecte...

Et voldria dir encara que, com ja saps, la lluita serà dura,

i potser aquesta nit trucaré a la teva porta.

Encara que mai no havíem estat amics,

¿em deixaràs entrar si vinc a veure't?

Mira, estic plorant.

Veus, Déu meu?

Estic pensant que ja no sóc dolent.

Bé, Déu meu, me n'haig d'anar.

Bona sort!

És estrany, però ja no em fa por la mort.

Un soldat anònim mort durant la Segona Guerra Mundial

Bernat de Claraval, el sant atractiu

Últimament, la gent acotuma a tenir una imatge un pèl esbiaixada dels sants. Pensa que són o van ser persones molt bones i exemplars, però alhora creuen que són uns individus aborrits, lletjos i un pèl ingenus. Un tòpic que amb Bernat de Claraval es queda en no res.

Bernat de Claraval nasqué l'any 1090 a Fontaines-les-Dijon (Borgonya, França) i no era, precissament, cosí-germà del geperut de Notre Dame. El seu físic era tant imponent que, fins i tot, la seva germana Humbelina l'anomenava"Ulls Grossos". A més, era un jove molt simpàtic i gaudia d'un gran carisma entre els seus amics i familiars. No obstant això, després de cada festa en què participava, el seu interior quedava buit i desilusionat del món i dels seus plaers.

Fins que una nit de Nadal va tenir un somni. Es va quedar adormit a la missa del Gall i va començar a veure alguna cosa semblant al Nen Jesús a Betlem en braços de la Verge Maria. Una visió determinant per la seva decisió de ser sacerdot y dedicar la seva vida al apostolat. Acte seguit, Bernat va demanar l'admissió al convent dels monjos benedictins, que es deia Cister i que dirigia el superior Sant Esteve Harding.

Després, va informar a la seva familia del compromís que havia establert amb Déu i la comunitat monàstica, un fet que va causar, d'entrada, una oposició frontal per part dels seus pares i germans. Però, era tan gran el poder de persuació d'en Bernat que va il·lusionar a quatre germans més grans que ell, al seu tiet i a 30 companys nobles per a que es fessin monjos.

Posteriorment, serien també religiosos el germà petit, la germana Humbelina, el seu cunyat i el seu pare, després de la mort de la seva mare.

Més endavant, amb 25 anys i només tres de religiós, Sant Bernat fundà un nou convent en un lloc apartat al mig del bosc, que va nomenar amb l'apelatiu de Claraval, que vol dir "vall clara", fent referència a que en aquell territori el sol hi brilla durant tot el dia. Començà amb 20 religiosos i als pocs anys ja tenia 130. Sant Bernat de Claravall, un privilegiat en l'art d'atraure ànimes a Déu.

Font: http://www.cisterasuncion.webgarden.es/menu/santos-de-la-orden-del-cister